Avui la lluna nova brilla com si fos plena,

avui han sortit tots els estels per festejar-te,

avui l'ombra està feta de llum

i la claredat és propietat de la foscor.

 

Avui noto el meu cos mancat,

I continuo a veure la teva dolçor en cloure els ulls,

Avui desitjo el demà, i l'altre i l'altre,

per besar-te, per olorar-te i acariciar-te.

No tinc pas una esfera,

que plana baixa pel quart xacra.

És més aviat una pedra

sense prou temps d'incubació

en l'erosió marina.

I topa, baixa esbiaixada

trobant-ne d'altres en un estat similar.

Quan, a vegades,

accidentalment troba un riu,

la corrent l'arrossega i baixa amb facilitat

però amb perill de col·lisió irreversible.

Un accident que desfà l'erosió

aconseguida pel riu,

i que la porta de tornada al camí rocós

amb encara més ferides.