Ella disfressava paraules per no haver de veure-les fora del seu cap, ella buscava sinònims, antònims, metàfores i trossos de veritat per no acceptar el que creia evident en el seu interior i necessitava treure. Ella no volia precipitar les seves conclusions al verbalitzar les paraules als llavis, ella pensava que si es precipitava es podia autoenganyar. 

I continuava pensant en alló que feia setmanes que no escoltava, en alló que feia setmanes que no veia, en alló que li continuava fent la guitza tot i no estar present en el dia a dia.

Alló, aquella cosa, aquella espècie que feia tant temps controlava els seus fils sense ella saber-ho.

I quan sembla que tot va avall i no s'hi pot fer res, t'hi esforces involuntàriament, i és aleshores quan apareixen aquells moments: artificis de felicitat, instants d'il·lusió que fan tornar a creure que tot va bé. Moments que mai havies cregut que poguessin existir i treuen cap quan l'execució és a punt de dur-se a terme. Però quan finalitzen aquests moments, i tornes a baixar del núvol, ets de nou conscient que continua el declivi, i que tota depressió té el seu moment d'eufòria.

Ulls de llop nocturn endinsat a la selva de la ciutat. Animaló que tremola a la llum del dia i es fa fort en presència d'altres espècies. Terratrèmol que provoca esquerdes en els qui miren embadalits el seu mur... El Mur, un cercle de tènue llum que, com en un teatre, només ensenya el necessari perquè es produeixi la il·lusió.

Curvas adultas de un infantil hacer

La generació dels pares divorciats: nens que ara estan a primària, o a la llar d'infants i que a la seva realitat el més comú és tenir dues cases, dues famílies. Però no les cases amb piscina per anar de vacances, que tots hem somiat alguna vegada: dues habitacions que mai acabarà de sentir seves perquè farà la maleta 4 cops al mes. Nens que creixen i es faran adults amb la certesa que en el món real Disney està antiquat, i que només creuran en relacions inestables.

O pot ser no, pot ser reaccionen a temps per ser revolucionaris i trobar un amor per a tota la vida.

Però en tot cas, nens que s'acostumen a preguntar: tu amb qui vius? I que saben que la resposta a aquella pregunta pot variar en qüestió de dies.

El procés de construcció d'una realitat comuna: un engranatge que crèiem fet amb fusta de roure, però que era en realitat conglomerat d'Ikea.

Has tingut al teu voltant un artifici que panseix al repetir-se les campanes de desembre.

I ara col·lecciones ulls tristos de diverses mesures i colors. I on abans hi havia jocs, ara només hi ha cendra. I on abans no calien reformes hi ha ara la necessitat d'arreglar una biga morta, perquè els ulls més petits no es panseixin com la resta.

I com a teloners del gran concert: la meravellosa interpretació d'una culpabilitat, de qüestionable certesa, però disposada a endeutar-se fins al coll per tots els pecadors.

Artifici tendre, que

de nou desperta la vella dormida.

Fotografies internes

en la seva revelació penades.

Dolça sensació amarga,

rutinari anhel d'un instant real.