L'escletxa em deixava albirar el teu tot inabastable. I jo, discreta, intentava no mirar, tot i sentir-me penetrada i capturada per aquell brodat íntim i blanc.
Poc després els meus dits ajudaven a cordar la teva esquena semi nua, elaborada amb el material més dols: La teva pell viscuda. Una pell que tenia dibuixada amb tinta transparent el record d'unes carícies, d'amors i de sexe, una pell que havia arribat a l'estat de preciosa maduresa en el seu punt més àlgid.
I em sentia perduda en l'atractiu més indestructible del meu jo més passional cap al teu tu, un tu que està escrit en cada petita cèl·lula de la teva pell viscuda, visible als qui com jo, observem la bellesa de la teva persona en el present, tot apreciant que el teu passat t'ha dut a l'ara.
PELL VISCUDA
