Un tros de paper

Reflexions, pensaments nus, muts, disfresats, sincers, optimistes i pesimistes.La vida, l'amor, la mort, l'oblit, les paraules, la comunicació, la traïció, l'humà, el shock amb la realitat, el futur, el passat, la bogeria reflexions, pensaments nus, muts, disfresats, sincers, optimistes i pesimistes.La vida, l'amor, la mort, l'oblit, les paraules, la comunicació, la traició, l'humà, el shock amb la realitat, el futur, el pasat, la bojeria

26/7/10

A vegades va bé baixar la guàrdia i permetre'ns el luxe de caure mentre ens deixem aixafar pels demés. Així, mentre notem els talons a la nostra esquena, comencem a conèixer els nostres veremadors, a la vegada desconeixedors del raïm que aixafen amb tanta passió, desconeixedors del suc que es produeix per cada un dels raïms aixafats. Alguns d'aquests professionals són especialistes en trobar camins més curts amb solucions a curt termini i problemes per al futur; d'altres són mentiders compulsius amb màster en l'especialitat d'autoengany, i finalment estan els que trepitgen més fort, els que alimenten esperances i passen de tot.  

 

Però els pitjors, els que realment fan mal són, encara que ens dolgui reconèixer-ho, les nostres pròpies ments.

25/7/10

I tot es relativitza i ja no saps que estàs perseguint, la frustració creix, i continues amb el que estava previst per inèrcia, i et frustres per inèrcia i t'acabes qüestionant la teva pròpia persona i el teu valor, també per inèrcia.

Hi ha moments on la constància és contraproduent al desig original, que queda convertit en obsessió. Només hi ha una solució: reinterpretar el desig i ser sincer amb un mateix.

4/7/10

I em vaig descobrir mirant-la, ho feia discretament, suposo que em feia vergonya acceptar que la estava mirant. Al cap i a la fi les mirades signifiquen alguna cosa... o pot ser no. Pot ser simplement voldries que signifiquessin quelcom.

Era tan bonica... somreia, sabeu aquell somriure de felicitat? Aquell somriure que és més que un somriure, que arriba a la rialla. Aquell somriure que provoca l'encongiment dels ulls i brillantor a les galtes.

En realitat no era la primera vegada que la mirava, l'havia mirat infinitat de vegades, eternitat de dies, l'havia observat en totes les posicions i amb tots els vestuaris possibles. Gairebé despullada. Ella sabia que jo la mirava, però feia veure que no ho sabia. Li agradava jugar.

I avui m'havia autodescobert mirant-la una altre vegada, però aquest cop era diferent, les altres vegades... no se... eren diferents. Avui havia resseguit, amb les puntes dels meus dits, les línees del seu cos. L'havia estat observant sense moure la vista, durant una bona estona, havia pogut veure algun tros del seu passat.

Sí, em vaig descobrir mirant-la, mirant les seves fotografies.