Un tros de paper

Reflexions, pensaments nus, muts, disfresats, sincers, optimistes i pesimistes.La vida, l'amor, la mort, l'oblit, les paraules, la comunicació, la traïció, l'humà, el shock amb la realitat, el futur, el passat, la bogeria reflexions, pensaments nus, muts, disfresats, sincers, optimistes i pesimistes.La vida, l'amor, la mort, l'oblit, les paraules, la comunicació, la traició, l'humà, el shock amb la realitat, el futur, el pasat, la bojeria

23/1/12

Vuelven a ser las 21:21.
Como aquel día.
Aquel día también eran las 21:21.
No sé por qué, pero aquel día mire el reloj.
Miré el reloj y capturé ese instante.
Lo capturé sin saber por qué.
Y ahora, siempre que miro el reloj y son las 21:21, recuerdo ese día.
El día de las 21.
Tal vez también día 21.
Era verano, eso sí.
Pero un día cualquiera, sin nada especial.
Estábamos en un césped.
En un bordillo.
Sentadas.
Y mire el reloj.
Paseábamos el perro.
Y ya esta.
Nada trascendental.
Pero creo que toda la vida continuaré recordando ese momento,
Ese instante en el que pensé:
Son las 21:21, que hora más curiosa.
Y el minuto pasó.
Como ahora.
Y fueron las 21:22.

16/1/12

Sóc en el pensament de pensar-te.
requesto pensaments,
carícies, llavis encesos.

I travessant fantasmes,
els teus i els meus,
arribo neta a tu.

Amb somriures libidinosos,
sense trampes...
essent en el present dels teus ulls.

Com desprendre'm d'aquesta olor
que em constitueix en una nova forma del jo,
desconeguda i reconeguda,
salada i dolça,
intempestiva i frenètica...
la senzilla forma del tu.

4/1/12

Les teories m'avalen:
no existeix el buit
i el blanc és només
una il•lusió de colors amassats.

Voldria trobar el no res
i guardar la ment al joier,
aquell que escolta els penjolls
que em vesteixen a l'alba.

Són però els colors
els que un rere l'altre em capturen,
em conquereixen i ataquen
les regions principals del sistema central;
provocant un cop d'estat
on el buit només apareix heroic
quan la intensitat
ja ha destruït tots els sentits.