He mirat al infinit robant del temps el pas i sense conèixer com cau l’aigua dels
límits de la terra, sabent, però, que hi són allà. I si fos cert que no hi ha
límits, demanaré una explicació, per què el retorn és sempre el litoral de
formigó i perquè no deixa de començar infinitament, com les onades, la llibetat
on no vivim.