En la vida de qualsevol, arriba un moment en el que et passa pel cap la idea del suïcidi… com algo poc reflexionat però llunyanament possible… i te n'adones, o en el meu cas és així, que si no ho fas és per curiositat. Amb mi no és vàlida la frase de "la curiosidad mata al gato", més aviat el contrari. La curiositat és l'únic que em provoca la vida, una vida vista com un espectacle on no saps el final i hi romans adicte, una curiositat no per el més enllà, sinó pel futur. I Potser quan aquesta curiositat mor, és quan mor l'esperança i quan la negativitat domina l'esperit… i per tant es produeix la volguda mort física.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada