Sóc en el pensament de pensar-te.
requesto pensaments,
carícies, llavis encesos.
I travessant fantasmes,
els teus i els meus,
arribo neta a tu.
Amb somriures libidinosos,
sense trampes...
essent en el present dels teus ulls.
Com desprendre'm d'aquesta olor
que em constitueix en una nova forma del jo,
desconeguda i reconeguda,
salada i dolça,
intempestiva i frenètica...
la senzilla forma del tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada