Un tros de paper

Reflexions, pensaments nus, muts, disfresats, sincers, optimistes i pesimistes.La vida, l'amor, la mort, l'oblit, les paraules, la comunicació, la traïció, l'humà, el shock amb la realitat, el futur, el passat, la bogeria reflexions, pensaments nus, muts, disfresats, sincers, optimistes i pesimistes.La vida, l'amor, la mort, l'oblit, les paraules, la comunicació, la traició, l'humà, el shock amb la realitat, el futur, el pasat, la bojeria

23/1/12

Vuelven a ser las 21:21.
Como aquel día.
Aquel día también eran las 21:21.
No sé por qué, pero aquel día mire el reloj.
Miré el reloj y capturé ese instante.
Lo capturé sin saber por qué.
Y ahora, siempre que miro el reloj y son las 21:21, recuerdo ese día.
El día de las 21.
Tal vez también día 21.
Era verano, eso sí.
Pero un día cualquiera, sin nada especial.
Estábamos en un césped.
En un bordillo.
Sentadas.
Y mire el reloj.
Paseábamos el perro.
Y ya esta.
Nada trascendental.
Pero creo que toda la vida continuaré recordando ese momento,
Ese instante en el que pensé:
Son las 21:21, que hora más curiosa.
Y el minuto pasó.
Como ahora.
Y fueron las 21:22.

1 comentari:

  1. Hola Marga pasaba por aqui por una casualidad,y leyendo y fueron las 21:22...
    Escribe usted muy bien,bonito blog lleno de autenticidades.
    Un saludo Eus.

    ResponElimina