Estimats personatges.
Durant mesos he conviscut amb vosaltres, he intentat conèixer-vos i fer-vos créixer. He intentat ajudar-vos a que expresséssiu el que em demanàveu, saber què volíeu!
Entraveu dins la meva ment i mitjançant els meus dits volíeu néixer, convertir-vos en existència.
He intentat, com a bona psicòloga vostra, que parléssiu amb llibertat, respectant les vostres personalitats... i crec que, finalment, he pogut començar a intuir què era el que us unia a tots i us atabalava de la vostra història.
Després de tantes hores compartides, de tants judicis, prejudicis i post-judicis, avui heu començat, finalment, a agafar forma humana. Heu passat de la paraula a la fisonomia, he pogut conèixer la imatge. Us he vist arribar poc a poc, un a un. A vegades, quan us escoltava al meu cap, patia perquè mai poguéssiu esdevenir reals. Però ho heu començat a ser.
Sé que, a partir d'ara, començareu a caminar, a gestualitzar, a parlar amb veu! Sé que cada cop sereu menys meus i més vostres. La emancipació arriba tard o d'hora, però és l'única manera en que podreu esdevenir adults, únics i irrepetibles: uns essers plens.
Només espero que mai oblideu qui us va ajudar a començar a ser.
Atentament,
La mare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada