Consumir un bucle en pijama i bata.
A l'exterior fred, llums, gent.
Els primers són els últims quan els vius com si no existís el temps, com si les hores no fossin marcades pel rellotge, i la nit i el dia es difonguessin al damunt d'una cadira blava.
L'esquena cansada resta immòbil de no fer res.
Audiovisuals difusos que amenitzen les estones.
Tranquil·litat i nerviosisme. No esperar, simplement deixa anar els minuts… Desagradable percepció de la que és difícil sortir.
Y de tan en tant la seva imatge, els seus pits… la seva boca. Ella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada