En un regne on la por al compromís governa no podem esperar més que restar insatisfets.
La consciencia d'un final, en un mapa on les línies de la creença ja no dibuixen un possible amor etern, fa que els individus entreguin només una part d'ells mateixos, dels seus sentiments, de la seva esperança, creences i il·lusions.
Mai tot.
Ja ningú vol fer feliç a l'altre, ni a ell mateix en conseqüència.
Ningú no entén perquè ho hauria de fer si l'amor acabarà igualment desdibuixat.
Però és clar... si funcionem a mig gas la màquina no té més remei que espatllar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada