El procés de construcció d'una realitat comuna: un engranatge que crèiem fet amb fusta de roure, però que era en realitat conglomerat d'Ikea.
Has tingut al teu voltant un artifici que panseix al repetir-se les campanes de desembre.
I ara col·lecciones ulls tristos de diverses mesures i colors. I on abans hi havia jocs, ara només hi ha cendra. I on abans no calien reformes hi ha ara la necessitat d'arreglar una biga morta, perquè els ulls més petits no es panseixin com la resta.
I com a teloners del gran concert: la meravellosa interpretació d'una culpabilitat, de qüestionable certesa, però disposada a endeutar-se fins al coll per tots els pecadors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada