Ella disfressava paraules per no haver de veure-les fora del seu cap, ella buscava sinònims, antònims, metàfores i trossos de veritat per no acceptar el que creia evident en el seu interior i necessitava treure. Ella no volia precipitar les seves conclusions al verbalitzar les paraules als llavis, ella pensava que si es precipitava es podia autoenganyar.
I continuava pensant en alló que feia setmanes que no escoltava, en alló que feia setmanes que no veia, en alló que li continuava fent la guitza tot i no estar present en el dia a dia.
Alló, aquella cosa, aquella espècie que feia tant temps controlava els seus fils sense ella saber-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada