La soledat i l'excés van de la mà en un terreny que només reconeix les turbulències per la deformitat del que va ser, pel desconeixement del que serà. I la desmesura sembla l'única solució, l'abús, el viure d'un passat inexistent o idealitzat que no correspon en el temps ni la necessitat de l'ara. Fent que tot continuï avall, i avall fins que el camí torni a ser pla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada