Tremolors que omplen el buit d'un anhel fortuït, inexistent potser, i veuen la llum en el sospir que travessa l'eternitat del no res. Trontollant-se estan les filigranes que ens creem per sobreviure i que empetiteixen l'esperança de l'inabastable univers. Tranquil·lament es fulleja un llibre de paraules mortes en vida eterna, agulla discreta però agressiva dels pensaments dels que no estem disposats a baixar la guàrdia. Tanquen, tanquen, tanquen l'univers tanca i ataca, i la derivació o subdelegació de les responsabilitats abstreu la culpa i tanquen, tanquen, tanquen. Encara que ho amaguin, és la destrucció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada