Per fi em cobreixo amb el llençol de la nit,
la petita cabana construïda per a una soledat preciosa.
I en l'immensitat d'una penombrosa habitació
puc baixar la guàrdia, puc guardar a l'esquena la careta
i deixar-me portar fins a la puresa del meu jo més egocèntric,
per enllaçar lletres sense cap sentit i contemplar els estels
a través de l'abecedari del meu teclat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada