Em vestiria amb la teva pell nua
procurant que, la teva suavitat animal,
no deixés un centímetre desprotegit
de la meva superfície mortal.
I recoberta de goig,
amb el vestit de gala que duu el teu nom,
m'endinsaria a la festa privada dels meus llençols
perquè a la fi esdevinguessin nostres.
Per abrigar-te dins amb la meva olor,
pintar-te el cos a petons de l'ànima,
vernissar-te amb el pinzell de les carícies
i tapar-te, després, amb la meva pell en flames.
me lo tendrás que leer, porque sin entenderlo ya me sobrecoge
ResponEliminaEmbriaga la piel.
ResponElimina