Recordes quan plovia? La ciutat es convertia en un llençol de rodones acolorides. El terra estava tot mullat, relliscava, però era maco passejar-hi. Tenia una olor més dolça, més plaent. Els jardins florits ploraven agraïts per la remullada i regalaven més flors a la primavera.
Era un bon món aquell... on encara plovia, quan encara es netejava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada